29.6.13

Coses que mai et diré

A vegades, agafo de la mà a la meva ment i sortim a passejar pels teus pensaments, intentant sentir una mica d’aquella melangia dolça que es té quan es reviu un passat ple de bons records, cercant aquella carícia d’ànima que em xiuxiuegi que, malgrat tot, va valer la pena. Busco, rebusco i torno al meu espai, amb la ment migranyosa i el cor encongit de dolor


... ja no sé on trobar-te, o potser només vas ser un miratge de la meva imaginació.