7.10.13

Ànima desanimada

La tristor s’escampa
cau, com boira humida.
L’ànima es desborda
i em difumino

2 comentaris:

Ariadna ha dit...

Quatre paraules encertades que mostren l'abisme quotidià pel qual hem de caminar.

No et diré ànims. Quan m'ho diuen a mi, em senta com una patada als... i penso què en saps tu que no ets a les meves sabates?

Només sé que nosaltres mateixos tenim la sol·lució i la sortida. Només (com si fos fàcil) cal trobar la manera.

Ptns

núria ha dit...

Petó, Ariadna i gràcies per les teves paraules