26.2.13

Desámame

Desámame con suavidad, sin que lo note.
Desama mi voz
que hablará al eco de la tuya.
Desama mis manos
que inventaron tu piel en una noche.
Desama mi corazón,
que pediste por unas horas
y todavía no has devuelto.

Desámame con arte,
tan bajito,
que ni siquiera tú
escuches que me estás desamando.

Milena Rodríguez

... i tornem a començar de zero

24.2.13

Converses vora la llum d’una espelma

A vegades un sincer “ho sento” fa retornar la confiança perduda, parlar clar, sense pors, deslliga malentesos, ens treu de sobre pesades capes d’incertesa. Llavors, podem perdonar i, al perdonar, l’ànima respira alleugerida i creixem

... jo també ho sento

22.2.13

No, no és la solució

No, no es la solución
tirarse bajo un tren como la Ana de Tolstoy
ni apurar el arsénico de Madame Bovary
ni aguardar en los páramos de Ávila la visita
del ángel con venablo
antes de liarse el manto a la cabeza
y comenzar a actuar.

Ni concluir las leyes geométricas, contando
las vigas de la celda de castigo
como lo hizo Sor Juana. No es la solución
escribir, mientras llegan las visitas,
en la sala de estar de la familia Austen
ni encerrarse en el ático
de alguna residencia de la Nueva Inglaterra
y soñar, con la Biblia de los Dickinson,
debajo de una almohada de soltera.

Debe haber otro modo que no se llame Safo
ni Mesalina ni María Egipciaca
ni Magdalena ni Clemencia Isaura.

Otro modo de ser humano y libre.

Otro modo de ser.



Rosario Castellanos

Aquelles petites coses

La vida està formada d'insignificàncies, l'any d'instants i les muntanyes de grans d'arena. 
Per tant no subestimis res, per xicotet que et sembli

Lin Yutang


19.2.13

Obrir-se


Abrir puertas porque tenemos
la boca llena de tierra
y heridas en las manos.

Abrir puertas aunque este hueco
en la tierra húmeda
empiece a parecerse a una casa.

Beatriz Viol

17.2.13

Triar

Dos dies.
La vida són dos dies.
Cedir-la o lluitar-la.
Tu tries: t’arrossegues o somies.

Xavi Sarrià

14.2.13

12.2.13

La calidesa de les teves paraules

ets com un te,
pres en silenci,
de matinada

10.2.13

Migranya emocional

Demà ja no recordaràs qui jugava a la ruleta russa a dins del teu cap.

Demà ja no sabràs si el teu cor bulímic havia sopat fantasies o remordiments, abans que s'adormís al compàs de la gotera.

Demà, potser, el matí et dirà Llàtzer, i tindrà raó.

Avui, però, la teva memòria ha fet tantes faltes d'ortografia que l'has castigat: haurà de reproduir cent vegades un sol nom, o cent mil vegades, fins que perdi el sentit al compàs de la gotera.

Xènia Dyakonova

9.2.13

Consol

Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.

Joan Margarit

... ballem?



6.2.13

Angoixa

Hi ha moments que el temps se’t trenca i no pots tornar enrere, ni pots quedar-te aquí i els peus no et responen si vols donar un pas enllà. Hi ha moments de temps trencat on les hores parades fan que caminis en cercle, igual que un ratolí engabiat que es vol mossegar la cua.

5.2.13

Trosset de vida

Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
Ronny Someck

... peor que el olvido, fue frenar las ganas de verte otra vez

3.2.13

Captura nit de dissabte

“Les ombres, en la dansa,
projecten i donen cos a les emocions”

@carrerclos


2.2.13

Ne me quitte pas