29.4.13

Dansa

La dansa és imaginar amb el cos i el moviment. El cos és ple de paisatges possibles! I com que tots en tenim de cos, podem compartir aquestes ganes d'imaginar amb llibertat per empatia directa. La dansa és com una revolució, però molt més íntima: de cada ballarí i de cada espectador.

Roser López Espinosa

... imaginem el nostre propi paradís i ballem-lo, avui és el dia de la dansa

27.4.13

Inventant verbs, una tarda de pluja

¿se pueden inventar verbos? 
quiero decirte uno: 
yo te cielo, 
así mis alas se extienden enormes 
para amarte sin medida

Frida Kahlo

Dylan versió González



23.4.13

Sant Jordi


Que mai res (ni ningú) ens espatlli l’esclat de primavera d’aquest dia, el somriure d’una felicitació, l’abraçada d’un llibre ni el record de l‘aroma d’una rosa.

... Feliç Sant Jordi

21.4.13

Matinada de dia que no desperta

Te me estás haciendo sueño,
lejanía,
irrealidad

Sabines

19.4.13

I de cop i volta va i t’enamores d’un llibre







“Quan era petita vaig llegir un llibre de grans que deia que podies menjar-te la vida a cullerades”...

Receptes de pluja i sucre

17.4.13

Que lo sepan

Sepan que estoy viviendo, nubes,
sepan que canto

Javier Sologuren

16.4.13

15.4.13

Avui regalem, una paraula màgica

il·lusió,
aquesta és la paraula màgica
que ho fa moure tot,
vinga!

9.4.13

José Luis Sampedro


“Irse, 
de manera sencilla, 
sin publicidad”

José Luis Sampedro


... l’última gran lliçó que ens regala el Mestre

Per viure, cal viure


de vegades per lluitar amb força has d’abandonar, 
i per abandonar has d’haver lluitat amb moltes forces

Albert Espinosa

8.4.13

Hi havia una vegada...


 Explica’m un conte
que acabi bé,
o millor
que mai s’acabi


6.4.13

Captura nit de divendres


“Siena”
Cia. La Veronal

Vendrá la muerte
y tendrá tus ojos

Pavese

... excel·lents

4.4.13

Consell del dia

3.4.13

Indigestió


A veces uno quisiera ser caníbal, 
no tanto por el placer de devorar a fulano o mengano 
como por el de vomitarlo

Cioran

2.4.13

Sí, no?


1.4.13

Objectes personals

En el nostre mapamundi,
jo era una ciutat ran de mar
i tu l’oceà pintat de blau.

L'amor, un vaixell
a tota màquina
que no sap que navega
amb una via oberta al buc.

A les drassanes no trobo ningú
a qui reclamar,
tot i les proves:
aquests versos
són objectes personals
d’un dels ofegats.

Manuel Forcano