27.3.14

Vida


Vida, troba la clau del meu cor
perquè hi pugui entrar l’esperança


2 comentaris:

Gerònima ha dit...

Jo crec que l'esperança sempre hi és, de vegades som nosaltres mateixos qui la desem ben desada, altres vegades és ella sola que s'amaga, potser fins i tot alguna vegada hi ha altres coses que la tapen sense voler. Però ella sempre hi és.

núria ha dit...

Cert!