19.5.16

Si sabessis com t´enyoro


Digue'm si has trobat
l´alta serenor de les estrelles.
Digue'm si sents el plany
del mar, del vent, del foc i de la terra.
Digue'm què haig de fer
amb aquesta buidor que em desespera.

Digue'm si com l´ocell
has volat lluny del fred i la glaçada.
Digue´m perquè planyent
el vent ens torna les teves tonades.
Digue´m qui ens traurà
d´aquesta fosca on l´esperit s´està.

Si encara fossis aquí.
Si sabessis com t´enyoro...
Oh, rostre dolç, germà, amic!
Si sabessis com t´enyoro.

Digue´m si has trobat
aquells infants que un dia varem ésser.
Digue´m si l´ametller
ha tornat a florir tot primavera.
Digue´m què haig de fer
amb aquesta buidor que em desespera.

Si encara fossis aquí
Si sabessis com t´enyoro
Oh rostre dolç, germà, amic!
Si sabessis com t´enyoro.

Josep Fortuny

2 comentaris:

Gerònima ha dit...

Buff! quin poema més bonic Núria.
Se t'enyorava a tu també.

núria ha dit...

:D guapaaaaaaa