16.6.16

Un últim sobreesforç


Sempre que a mitjanit,
arraulits vora el foc,
els cossos es retroben
al cansament del dia,
no conec millor música
que uns versos que espeteguin
suaument a l'oïda,
però s'adrecin al fons nostre
per extreure'n el més preuat
i acuitar-nos a fer
un últim sobreesforç:
unes espumes de claror,
una pau improvisa,
uns acords retrobats.

Àlex Susanna

... i al matí sortiré al carrer, vestida amb el tel impermeable que m’han deixat les teves tendres carícies.