9.7.16

Deixar anar, deixar-me anar



Una vegada vaig tenir una història amb una persona de la que no guardo bon record. Per sentir-me en pau amb mi mateixa, perdonar-me i perdonar he buscat i rebuscat en el meu conscient i inconscient alguna cosa bonica per recordar. I és difícil, creieu-me, cercar un moment íntim i bonic tenint la certesa que aquest moment només era entranyable per a mi. Si jo per a ell no jo vaig significar res, ja podeu imaginar que el moment bonic el vaig compartir amb mi mateixa, encara que ell fos al meu costat.

Sí, una vegada vaig jugar amb foc i em vaig cremar i confesso que era conscient que em cremaria, però diguem que sóc una aventurera emocional, diguem que he d’experimentar per entendre la vida, per aprendre.
Diguem també que sóc una persona afortunada, que sé que, quan he estat estimada, ho he estat molt i que això ho he descobert perquè un home, només un home en tota la meva vida no em va estimar i jo vaig acceptar ser res.

Deixo aquí aquest record, com una anònima estrella més que brilla en aquest enorme univers que es diu internet.

Diguem allò de “Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir”

( ... espero, clar )